La veritat es que aquest és el cartell que esperava trobar-me en visitar aquesta particular fàbrica de ciment, i més encara si llegim aquesta notícia:
28/07/2010 · Després de l'adquisició dels terrenys l'any 2007, l 'Ajuntament de
Campins té la voluntat de recuperar els Forns de Ciment per a usos culturals i
socials. Per aquest motiu ha encarregat un projecte a l'empresa Antequem, SL
que marcarà les línies estratègiques per restaurar, adequar i musealitzar
l'espai. El projecte es portarà a terme amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona
que, mitjançant l'Oficina de Patrimoni Cultural, ha atorgat una subvenció de
5.000€ al projecte.
A causa de l'estat ruïnós dels forns també es portarà a terme una intervenció arqueològica que consistirà en delimitar la construcció i excavar un conjunt de sondejos per obtenir la informació necessària per redactar el projecte. Aquesta actuació es portarà a terme amb l'autorització dela Direcció General
de Patrimoni Cultural de la
Generalitat de Catalunya.
A causa de l'estat ruïnós dels forns també es portarà a terme una intervenció arqueològica que consistirà en delimitar la construcció i excavar un conjunt de sondejos per obtenir la informació necessària per redactar el projecte. Aquesta actuació es portarà a terme amb l'autorització de
Però el cert és que al 2013 vaig trobar-me un cartell una miqueta diferent:
El cartell és el reflexe de l'oblit i un xic de maltractament que han patit aquests forns, així que no vull ni imaginar-me com es trobaven just abans que es fes la neteja de vegetació perimetral. En qualsevol cas, és una molt bona notícia que s'hagi portat a terme aquesta iniciativa de recuperació. De fet, el temps és qui millor ha preservat aquesta meravella des del seu tancament als voltants del 1925, pert tant, que passin uns anys més fins que s'acabi d'arranjar-los per poder visitar-los doncs no li farà cap mal. L'important és sortir de l'oblit.
En qualsevol cas, a tocar de la carretera i relativament a prop de l'Ermita de Sant Guillem, El Ciment és el topònim que hem de buscar en l'Alpina del Montseny, edició 1958:
L'estat interior dels forns no és tan agradable, es troben colmatats de runes i deixalles, tot i que s'entreveu les peçes que conformen la paret interior, soposem per tant, que només caldrà una bona neteja interior, potser no de tots, però si d'uns quants per poder posar-los en valor, recuperant al màxim l'estructura original interior i exterior.
En qualsevol cas, per al funcionament d'aquests tipus de forns, anomenats forns de producció continua, s'intercalen capes de roca calcària i capes de carbó com a combustible.
La càrrega de la pedra i el carbó es fa per una boca d'alimentació situada a la part de dalt
La càrrega de la pedra i el carbó es fa per una boca d'alimentació situada a la part de dalt
 |
| Boca d'alimentació del forn. Part superior |
 |
| Boca de descàrrega. Part inferior |
En aquest context tradicional neix LACSA - La Auxiliar de la Construcción SA, que adquirint la societat La Campinense inicìa aquí el seu periple industrial cimenter. Anys més tard, tot just quan LACSA es disposava a augmentar la seva producció amb la construcció d'una nova fàbrica a Sant Celoni, "descubrióse una cantera inagotable de una caliza superior" a Santa Creu d'Olorde i l'empresa decideix canviar d'emplaçament i construir la nova fàbrica a prop d'aquesta pedrera, concretament la fàbrica de LACSA a Sant Just Desvern.
Tornant a Campins, aquí encara hi ha molta feina per fer, així que esperem que aviat poguem gaudir d'una visita guiada o si més no, auto-guiada, a aquesta fàbrica de La Campinense, peça clau del nostre patrimoni miner associat a la industria del ciment català.
Bibliografia: Butlletí del Centre d'Estudis Natura B-N, VII
www.campins.info
Ciments Molins 75 anys d'història
Antequem SL
Nega films
Bibliografia: Butlletí del Centre d'Estudis Natura B-N, VII
www.campins.info
Ciments Molins 75 anys d'història
Antequem SL
Nega films
Publicat: Juny 2014
Visita: Maig 2013
L'any 1992 arriba a les meves mans, entre altres unes escriptures d'una pedrera per a la fabricació de ciment a Campins que havien de ser destruïdes. Des d'aquest moment començo a buscar més informació i gràcies a aquestes primeres escriptures, s'han publicat diversos estudis de la Campinense (empresa que explotava les pedreres i fabrica).
ResponEliminaAprofitant els treballs de recuperació que es duien a terme als forns de ciment de Campins a l'any 2010, vam començar a treballar per a recollir material que s'havia desprès de l'interior dels forns. La nostra sorpresa va ser que la majoria dels maons massissos que envolten la part interna dels forns porten serigrafies amb el nom del seu fabricant.
A la segona meitat del segle XIX diverses persones es van proposar construir unes instal•lacions per a la fabricació de ciment natural en el petit municipi de Campins (Barcelona). Les persones que volguessin dur a terme aquest projecte havien de tenir un gran poder adquisitiu per l'època. Aquesta idea segurament procedia de l’estranger ja que al nostre país encara no es coneixia aquest tipus de material, però fora d'Espanya ja feia molts anys que es fabricava. Probablement aquests empresaris de l'època treballaven o estudiaven fora d'Espanya, coneixent a la vegada gent estrangera. D'aquesta manera s'intercanviaven idees i possiblement s'arribà a l'acord d'aquest projecte.
Hem trobat sis tipus de maons reflectants diferents, això no vol dir que no n'hi pugui haver més tipus. Dels sis trobats, només de quatre hem pogut trobar informació.
Glenboig: Glenboig Union Fireclay Co; Ltd.( Cumbernauld, Gartcosh, Escocia 1882-1965).
Snowball: James i George Hannington. Snowball, Derwenthaugh fire Brick Works.( Swalwell, Comtat de Durham, Anglaterra 1854-1935).
TCARR: Thomas Carr & Son(Derwent, Newcastle-on-Tyne, Anglaterra 1827-1918).
Hamsterley: Hamsterley Colliery(Swalwell, Comtat de Durham, Anglaterra 1864-1968).
A la fàbrica de Ciment de Campins també em trobat material de la indústria de Joan Romeu Escofet, que va ser la indústria més important del ram durant aquells temps a Catalunya. Romeu Escofet, era productor de vidrades i comuns, escates per cúpules, rajoles, mosaics incrustats al foc, rajoletes, rajoles de gres per a voreres, maons refractaris, maons premsats vermells i maons esmaltats a Catalunya.
La Sociedad la Campinense ja l'any 1886, produïa 3.135 tones de ciment diàries . Té 10 forns de calcinació. La pedra per calcinar s'extreu, part d'unes pedreres del terme de Campins i part d'altres de Sant Julià de Ramis, a la província de Girona.
La pedrera que explotava la Campinense a Campins tenia una superfície d'unes 40 Hectàrees.
Es pot ampliar aquesta informació en Monografies del Montseny 17 i 28.
Tot un honor gaudir aquí del seu coneixement Sr. Galea.
EliminaSón molt i molt interessants les dades que apunta, fruit sense dubte d'una investigació històrica acurada i rigorosa.
Fins i tot avui en dia els refractaris son peça clau dels forns ( ara però rotatoris ) És molt llògic que essent una industria nova al pais, els materials claus per construir les pròpies instal.lacions siguin d'importació, i segurament aquesta fàbrica de Campins deu tenir una germana bessona a Escòcia o Anglaterra.
En qualsevol cas, aquesta fàbrica és una petita meravella clau per entendre l'evolució de la industria del ciment a Catalunya, i ja veig que estirant del fil cada vegada és posa més i més interessant.
Gràcies pel seu valuós comentari i ja sap que quedo a la seva disposició per a qualsevol col.laboració.