Fàbrica de ciment LACSA - St Just

La fábrica de San Justo Desvern está situada en el km. 614 de la carretera de Madrid a Francia por la Junquera. Tiene acceso a la estación del ferrocarril de Cornellá con una línea propia de ferrocarril. 

Dirección postal y  telegráfica de la fábrica es: Fábrica Cemento "SANSON" San Justo Desvern.

Fàbrica de Sant Just Desvern al 1960. Cartoteca ICC

Su capacidad inicial de fabricación en 1921 fué de 60.000 Tm. anuales. su capacidad actual de fabricación es 120.000 Tm. anuales. Fabrica cemento portland "SANSON", cemento puzolánico "VOLCAN" y cemento natural "LACSON".

El sistema de fabricación seguido es el de via seca. La cantera de primeras materias se encuentran en Santa Cruz de Olorde, municipio de San Feliu de Llobregat (Barcelona), explotándose a cielo abierto y sufriendo la piedra un primer machaqueo en la cantera:

Pedrera de Santa Creu d'Olorda al 1925 i al 2014

 y transportándose luego por cable aéreo hasta la fábrica.

Cable aeri i vagonetes. Al fons, la pedrera de Sta Creu d'Olorda
Del llibre "Sta Creu d'Olorda, Història d'un poble que no pogué reeixir"
Foto:Arxiu Pere Brull.  Autor del llibre: Josep Mª Jordà i Capdevila

La torre des de Sta Creu d'Olorda

Para la molienda de crudo existen tres molinos tubulares compuestos. La calcinación se efectúa en dos hornos rotatorios, uno "Worthington" y otro "Lepol", provistos de enfriaderos rotatorios. El clinker para fabricación de cemento natural se produce en un horno vertical. La sección de preparación de carbón se compone de dos secadores y dos molinos "Raymond".

Existe el proyecto de motaje de un nuevo horno "Lepol", de dos molinos con separadores de aire, uno en el crudo y otro en el cemento y de una encadarora "Flux". Emplea como combustible finos de hulla procedentes de Asturias y lignito de Fayon y Berga. El transporte de los primeros los efectúa en el vapor "Marte" de la firma "Asón" hasta Barcelona y por camión hasta la fábrica. Posteriormente, a partir del mes de abril de 1953, comenzó el empleo de fuel-oil como combustible único para la marcha de la fábrica.

Vapor "Marte".  Imagen cedida por www.buques.org

La energía eléctrica necesaria la suministra "Riegos y Fuerzas del Ebro, S. A." Actualmente se está montando en la fábrica una central térmica propia. 

Trabajan en la Empresa 378 empleados y obreros y el número de sus familiares que figuran en los servicios de la misma son 1.107.

La capacidad de ensilado de la fábrica es de 6.500 Tm. de clinker; 5.600 Tm. de cemento, y 1.600 Tm. de carbón. Tiene montado un Economato y una Escuela, así como un grupo de viviendas para empleados y obreros.

Cartoteca Institut Cartogràfic de Catalunya. Col. Fons fotogàfic Reparaz

Aquesta es una descripció de la fàbrica al 1953, del llibre "La industria del Cemento en España" un llibre publicat per la "Agrupación de fabricantes de cemento de España" que en fa un repàs de les fabriques agrupades en aquesta organització.

Molt interessant la història de "La Auxiliar de la Construcción S.A" que inicía la seva producció de ciments a la impressionant fàbrica de Campins al Parc Natural del Montseny, continúa el negoci cimenter amb la construcció d'aquesta fàbrica de Sant Just Desvern, que acaba traslladant-la a la faldilla d'un altre Parc Natural, el de Collserola, on encara queda dempeus ( no per gaire temps ) amb el sobrenom de la SANSON de Sant Feliu de Llobregat.

Les restes de la fàbrica de LACSA de Sant Just son ara les parets del flamant estudi d'arquitectura de Ricardo Bofill, tot just al costat de l'edifici Walden, tot presidit per una magestuosa xemeneia, ara reconvertida en un magnífic restaurant, El mirador de Sant Just, que ens explica al seu propi web la història d'aquesta xemeneia i les instal.lacions ara reconvertides en restaurant:

El Mirador de Sant Just és un espai lúdic amb restaurant ubicat a la xemeneia de l’antiga fàbrica de ciment “Sanson”, a Sant Just Desvern, al costat de l’emblemàtic edifici Walden 7 i al costat del taller d’arquitectura de Ricardo Bofill.

Imatge extreta del web del restaurant i al costat imatge al 2013 de Bing Maps

La xemeneia de formigó més alta d’Europa en el seu dia, va ser projectada per l’enginyer Clifford Tomlinson, i va començar a funcionar l’any 1924. L’any 1968, les instal·lacions de la fàbrica es van traslladar al seu actual emplaçament de Sant Feliu de Llobregat. Un cop es van deixar lliures les instal·lacions van passar a ser tutelades per la Diputació de Barcelona, la qual a mitjans dels anys 80, va iniciar la seva remodelació i reparació de la xemeneia.

L’empresa que va realitzar aquestes obres va ser Sapric amb el Sr Villanueva (enginyer cap) al capdavant recuperant així la cota de 105m. d’alçada que el desgast de la fàbrica havia deteriorat.

Transformació de la gran xemeneia de Sant Just Desvern 1968-1997-2012- 2014

Posteriorment, a l’octubre de 1996 es va inaugurar l’espectacular projecte de l’arquitecte Alfred Arribas, que va iniciar les obres de reconversió de l’antiga fàbrica, sitges i llar de foc, posteriorment es va concedir l’obra a l’arquitecte i dissenyador Joan Font, que va imaginar quatre espais ben diferenciats on l’espectacle, la sorpresa, el trompe l’oeil i el rigor es barregen en una fantasia única i al · lucinant.

En aquesta conversió, els forjats i les estructures de formigó de la vella fàbrica, s’han conservat intactes i es combinen amb els mobles moderns principalment de fusta i les formes més suaus.

Quatre espais, quatre nivells, quatre conceptes.

1. El mirador situat al pinacle de la xemeneia de la fàbrica, a 105 metres d’alçada i amb vistes panoràmiques, s’accedeix a través d’un vertiginós ascensor amb sòl i sostres transparents.

2. El restaurant Mirador de Sant Just, és un espai gastronòmic panoràmic elevat i de forma circular amb les parets envidriades està situat en un anell metàl · lic que envolta la xemeneia, on degustar una gastronomia actual, de temporada, amb productes locals, i cuidant el detall en tot moment.

3. El Music Club Walden situat en les velles sitges i en el subsòl de la fàbrica, amb gran polivalència dels seus espais, creant al seu torn diversos ambients.

4. Els jardins del restaurant El Mirador de Sant Just, són dissenyats amb una gran amplitud, a peu de xemeneia, en un entorn privat i exclusiu, emmarcat en l’antiga fàbrica i al costat del modern i emblemàtica edifici Walden 7. (...)

L'exterior i l'interior de l'estudi d'arquitectura no té paraules, millor entreu en aquests enllaços:

La fábrica Ayer. Estudi d'arquitectura Ricardo Bofill

La fábrica Hoy. Estudi d'arquitectura Ricardo Bofill

Per tant, passejant pels jardins encara podem trobar les restes d'aquesta fàbrica  i entretenir-nos en descobrir les parts que encara queden.

Fonts consultades: Publicació "Sta Creu d'Olorda, Història d'un poble que no pogué reeixir" 
                             Autor: Josep Mª Jordà i Capdevila"
                             Restaurant El Mirador de Sant Just
                             Estudi d'arquitectura Ricardo Bofill
                                       www.buques.org  Gràcies al Sr. Alberto Mantilla

Visita:                    Juliol 2012
Publicat:                Juny  2014