 |
| Fotografia de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya Fotògraf: Lluís Marià Vidal |
En la conca lignitífera de Mequinenza, a tocar de La Granja d'Escarp, descansen aquests magnífics forns de calcinació, en bateria i amb vistes al riu Segre.
 |
| Fotografía de les instal·lacions de Carbonifera del Ebro des de dalt dels forns amb el riu al fons |
Fins que no he trobat la bibliografia adequada no he sabut veure realment com funcionava tot, doncs aquí hi ha de tot: 4 forns, una fàbrica, un túnel, diverses galeries, el que sembla una mini pedrera, unes mines de carbó, uns forns de vidre i fins i tot un ferrocarril de via estreta i tracció de sang.
Així que una vegada més, i després de donar-li moltes voltes, he tornat a petar en un referent, en Sergi Falguera, i concretament recomano que llegiu la seva publicació "La primera industria cementera de la provincia de Lleida", on s'explica fil per randa com funcionava aquesta indústria i on realment he pogut aprendre una mica més de la història del ciment a Catalunya.
No tinc més remei que parafrasejar-lo, perquè està perfectament explicat i només donaré unes pinzellades ràpides per què s'entengui el conjunt.
Extracció de Lignits
Per una banda, tenim unes explotacions subterrànies de lignits, que es troben entre calcàries, anomenades Mina Guadadalupe (any 1873), Ampliación Guadalupe (any 1876), i Destructora (any 1890). Soposo que els noms de Susana i Susana II que apareixen en altres bibliografies corresponen a les mateixes labors però re nombrades posteriorment.
No tinc més remei que parafrasejar-lo, perquè està perfectament explicat i només donaré unes pinzellades ràpides per què s'entengui el conjunt.
Extracció de Lignits
Per una banda, tenim unes explotacions subterrànies de lignits, que es troben entre calcàries, anomenades Mina Guadadalupe (any 1873), Ampliación Guadalupe (any 1876), i Destructora (any 1890). Soposo que els noms de Susana i Susana II que apareixen en altres bibliografies corresponen a les mateixes labors però re nombrades posteriorment.
 |
| Aspecte general de les capes de lignits que afloren pels voltants |
Pel que fa a aquest lignit, es troba en capes pràcticament horitzontals, on destaca una situada a la part baixa, d'entre 40 i 80 cm i una situada a la part alta, d'entre 80 i 100 cm, separades per una calcària molt dura i compacta, sense juntes d'estratificació, i amb una potència de 80 a 120 cm.
Això condiciona unes galeries que tenen entre 2,10 i 2,50 m d'alçada, per un ample uniforme de 2m, però que s'exploten sense tocar el massís calcari intermedi, és a dir, s'extreu només les capes de lignit, per una de les cares o per les dues, en fronts de 50/60 metres.
El material es carrega en vagonetes d'una tona de capacitat sobre via fèrria de 0,80 i arrossegats per tracció animal.
 |
| Interpretació lliure de les labors subterrànies. mineralcat2016 |
Extracció de pedra calcària
Per una altra banda, pel que fa a la pedra calcària, es tracta d'una calcària silício-magnesiana que també s'explota mitjançant almenys, tres galeries principals, amb les seves corresponents galeries transversals a banda i banda. Aquestes galeries tenen la potència pròpia de la capa, és a dir d'1 a 1,30 m d'alçada i amb una via de 0,50 i vagons especials. Es deixen columnes sense explotar a manera de pilars de sosteniment.
Aquí hi ha un aspecte que no acabo de confirmar. Entenc que primer s'extreu el lignit, sense tocar la calcària, per tenir-lo net, i després, una vegada buidat, s'extreu la calcària, però com diu que hi ha dos amples de via i dues alçades de galeria, necessàriament són talls diferents en galeries diferents, perquè si no compartirien l'ample de via.
Per una altra banda, pel que fa a la pedra calcària, es tracta d'una calcària silício-magnesiana que també s'explota mitjançant almenys, tres galeries principals, amb les seves corresponents galeries transversals a banda i banda. Aquestes galeries tenen la potència pròpia de la capa, és a dir d'1 a 1,30 m d'alçada i amb una via de 0,50 i vagons especials. Es deixen columnes sense explotar a manera de pilars de sosteniment.
Aquí hi ha un aspecte que no acabo de confirmar. Entenc que primer s'extreu el lignit, sense tocar la calcària, per tenir-lo net, i després, una vegada buidat, s'extreu la calcària, però com diu que hi ha dos amples de via i dues alçades de galeria, necessàriament són talls diferents en galeries diferents, perquè si no compartirien l'ample de via.
Elaboració del ciment
Una vegada obtinguda la matèria primera, cadascuna en les vagonetes corresponents, en un gran cobert es classifica i neteja el lignit mitjançant un cribat primari. La fracció gran neta ja queda separada i la fracció menuda passa a un tromel per separar-lo de la terra.
La pedra va en les seves vagonetes fins a la boca de càrrega dels forns on es farà la cocció. La bateria de forns està formada per quatre elements, disposats linealment:
Una vegada obtinguda la matèria primera, cadascuna en les vagonetes corresponents, en un gran cobert es classifica i neteja el lignit mitjançant un cribat primari. La fracció gran neta ja queda separada i la fracció menuda passa a un tromel per separar-lo de la terra.
La pedra va en les seves vagonetes fins a la boca de càrrega dels forns on es farà la cocció. La bateria de forns està formada per quatre elements, disposats linealment:
 |
| Bateria de quatre forns en disposició lineal |
Per sobre, la galeria d'on s'extreia la pedra, i per sota, la descarrega.
 |
| Vista del conjunt amb la bateria de forns al centre i la pedrera dalt a la dreta |
 |
| Descarrega frontal i descarrega lateral del forn 4 |
 |
| Descarrega frontal forn 2 |
 |
| Descàrrega lateral del forn 1 i del forn 2 |
L'interior es troba en condicions estructurals prou acceptables, encara que tots quatre han perdut completament la part superior. En quant a l'interior, es pot observar encara part del recobriment.
Una mica de brutícia a l'exterior, però res que no es pugui recuperar.
 |
| Boca lateral d'un dels forns, amb la volta de maó plà encreuat |
Una vegada cuita, passa a unes cribes de suspensió on se separa la pedra crua de la cuita i la menuda de la gruixuda. La menuda es torna a cribar per separar-la de les cendres i la terra. El resultat d'aquest procés cau en unes vagonetes que ho transportaran fins als molins de la fàbrica.
Aquests forns substitueixen a uns altres que es troben ben a prop, però que actualment es troben totalment enrunats, de fet, només són reconeixibles quan la vegetació queda baixa i des del punt de vista adequat:
Aquests forns substitueixen a uns altres que es troben ben a prop, però que actualment es troben totalment enrunats, de fet, només són reconeixibles quan la vegetació queda baixa i des del punt de vista adequat:
 |
| Forns antics en primer terme, transformador al centre i forns nous al fons Fotografía: Mata-Perellò, Restrepo, C |
La bibliografia diu que a l'indret també hi havia uns forns de vidre dels quals no en queden restes, ja que actualment hi ha les restes de l'edifici de la fàbrica de ciment, que es va posar en marxa en 1876.
Per tant, ja tenim la pedra cuita a les portes de la fàbrica de ciment, bé, de fet a les portes no, sinó al pis superior. La pedra cau des de les vagonetes fins a una gran tolva de ferro i passa a dos molins d'1,30 m de diàmetre. El material en pols passa a un tròmel on se separa la part més fina, ja acabada, que va a parar a un elevador que alimenta un gran dipòsit, que és el pis superior del cos central de l'edifici i la part més gruixuda, que torna al procés de mòlta. Amb tot, el producte final era un ciment apte per elaborar morter per obres hidràuliques i obres ordinàries.
La fàbrica funcionava amb màquina de vapor de 20 Cv, que s'alimentava dels mateixos lignits i que a més de moure els molins, movia les màquines de la ferreria i de la fusteria.
I això no és tot, les instal·lacions comptaven també amb una línia de ferrocarril d'ample 0,80 amb tracció animal pel transport del carbó i la cals/ciment fins a un embarcador situat 4 km aigües amunt, passat la veïna Granja d'Escarp. També es podien carregar carros per altres destinacions.
Es pot veure encara un edifici amb tolves de descàrrega a tocar del traçat de l'antic ferrocarril.
Segons indiquen els companys de spanishrailway.com es tractava d'una "Línea de ancho 800 mm y 3800 ml de longitud explotada mediante tracción de sangre, que comunicaba una fábrica de cemento con el embarcadero del Rio Segre. Dentro de la red de la fábrica existía una segunda red y ambas estaban comunicadas mediante un plano inclinado.
Esta línea fue suprimida en 1920 y levantada en 1926. Las minas y la fábrica de cemento pasaron a ser propiedad de la Carbonífera del Ebro"
Una vegada vist tot el conjunt hem de fer algunes consideracions.
Pel que fa a les mines de lignit val a dir que algunes es troben al peu de la carretera i que actualment es troben protegides i bastant mimetitzades sota la vegetació, com també el túnel-galeria per on circulava el ferrocarril, que és el de l'arc, al costat d'una galeria de la mina.
 |
| Entrada túnel del ferrocarril i galeria de la Mina. Fotografía: Celia Llurba any 2002 i Google Maps any 2016 |
Aquest túnel-galeria, a més de les corresponents boques d'entrada i sortida, té una galeria d'accés intermèdia des de la mateixa carretera.
De fet, una vegada més, recomanem no entrar, doncs per una banda, podem veure l'aflorament dels lignits molt fàcilment pels voltants, doncs les mines exploten els nivells lignitífers que afloren a la mateixa carretera i per d'altra banda, la mateixa estratigrafia de l'indret, i el pas del temps no ajuden gaire, doncs l'excavació de les galeries comporta la descompressió de les capes, provocant esllavissades de llisos de gran envergadura, així que ull viu.
La plasticitat entre capes fa que es trenquin com rajoles de xocolata provocant aquestes esllavissades.
Aquest és el motiu pel qual desistim també de visitar l'interior de les mines, fixeu-vos en els grans blocs de pedra que hi ha a l'entrada i sobretot amb el bombament de les capes superiors.
Vist aquest panorama desistim de visitar la mina que hi ha al barranc de la Vall de Canar, ja que ja en la pròpia bocamina, ens rep una gran esllavissada que no anima gaire a endinsar-s'hi. Evidentment, als talussos exteriors aflora el lignit explotat, per tant, no cal arriscar-se.
Vist aquest panorama desistim de visitar la mina que hi ha al barranc de la Vall de Canar, ja que ja en la pròpia bocamina, ens rep una gran esllavissada que no anima gaire a endinsar-s'hi. Evidentment, als talussos exteriors aflora el lignit explotat, per tant, no cal arriscar-se.
Amb tot, el conjunt té molts punts d'interès miner i és força complet, doncs té de tot, mines, forns en un bon estat de conservació, restes de la fàbrica, tolves, afloraments de lignits visibles i fins i tot un túnel ferroviari i tot en un entorn especial. A més, no oblidem que és la primera fàbrica de ciment que es va establir a la província de Lleida, per tant, té un gran valor patrimonial, per tant caldria conservar-lo i posar-lo en valor, doncs sense dubte, enlloc trobarem una confluència d'elements tan gran i singulars com aquí.
Per completar la visita podem apropar-nos al mirador de l'Aiguabarreig, que curiosament sí que gaudeix d'una excepcional posada en valor en forma de construcció de fusta un xic egoista, d'esquena a la història minera que l'envolta. Afegir un cartellet mirant cap als forns explicant una mica d'història minera no hauria incrementat desmesuradament el pressupost, pero ja se sap, la minería .....
Per completar la visita podem apropar-nos al mirador de l'Aiguabarreig, que curiosament sí que gaudeix d'una excepcional posada en valor en forma de construcció de fusta un xic egoista, d'esquena a la història minera que l'envolta. Afegir un cartellet mirant cap als forns explicant una mica d'història minera no hauria incrementat desmesuradament el pressupost, pero ja se sap, la minería .....
Visita: Agost 2015
Publicat: Febrer 2016
Los sistemas de transporte minero de la Mina Susana ( La Granja d'Escarp, cuenca lignitífera de Mequinenza, depresión geológica del Ebro, Lleida.) MATA-PERELLÓ, J.M y RESTREPO, C. - Museu de Geología "Valentí Masachs" y Departament d´Enginyeria Minera i Recursos
Naturals de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central - Sèrie B - nº 395 - març del 2011
ISSN 1131 – 5385 D.L.B. 36.662 - 82. 12 pàgines. RECORREGUT PER LES COMARQUES DEL BAIX CINCA I DEL BAIX SEGRE (SEGRIÀ) A TRAVÉS DEL PATRIMONI GEOLÒGIC I MINER DE LA CONCA LIGNITÍFERA DE MEQUINENZA: DES DE MEQUINENSA A MINA DE LA CANOTA I A LA MINA DE LA CANOTA SEPARADA (SERÓS) - MATA-PERELLÓ,
TERRA ENDINS Revista de Geología - Sèrie B - nº 230 - juliol - 2009
MINA LA CANOTA - ITINERARIO GEOLÓGICO A TRAVÉS DEL PATRIMONIO GEOLÓGICO Y MINERO POR LA CONCA LIGNITÍFERA DE MEQUINENZA, SECTORES DEL BAJO CINCA / BAIX CINCA Y DEL BAIX SEGRE (SEGRIÀ): ENTRE MEQUINENZA, LAGRANJA D´ESCARP, SERÓS Y MEQUINENZA - MATA-PERELLÓ, J.M.
Itinerari miner pels voltants de la Granja d'Escarp - Cèlia Llurba Mort - Eng. Tèc. de Mines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada